ELS VIRUS

He vist a la premsa que a Síria hi ha una epidèmia de  pólio.                                     

Si, sembla ser que és per la baixada de vacunacions al 68 %, quant en el passat  s’havia arribat al 98 %. Jo, més aviat crec que es degut als portadors dels virus. que son els mercenaris i/o voluntaris que venien de països molt contaminats, per lluitar en un o altre bàndol de la guerra que hi ha encesa.

O tot plegat.

Si, segurament, i si t’hi fixes, sempre passa igual, els conflictes politics acaben en  bèl·lics, i aquets amb dolor, patiments  i odis i les conseqüències acaben a  les cases pobres, que a més a més son que acaben pagant la “festa”.

He sentit que a l’antiga  Guinea Espanyola també en tenen una epidèmia de pólio.

La noticia es molt vella però jo no la conec massa. Sembla ser que en Franco presumia una alta taxa d’alfabetització i una bona xarxa sanitària. Però després d’haver-los donat la independència darrera  del referèndum del 11 d’agost del 1968, quedava un país força modernitzat i al dia, però amb el temps i les dictadures de les famílies que han governat, la pólio n’és l’exemple dels resultats.

Això podria qualificar-se de “guerra química”?

Mira!, jo ho dubto, mes aviat crec en la baixada del nivell sanitari. Pot  ser que si, tinc un amic, amb pólio com jo, talment convençut de que l’epidèmia en la que varem caure els dos, és conseqüència de les restes de les armes químiques que duien els alemanys que ajudaven a en Franco.

Altre vegada?.

Si mira, jo no m’ho crec pas, però ell si. De fet, la primera gerra química, o més aviat biològica de la jo que en tinc noticia, la va dur a terme entre els anys 1775 i 1890 per un general nord-americà, que en començar les converses de pau amb una tribu d’indis pell roja, els va regalar tot un carregament de mantes: -“doncs ara ve el fred”-, els hi va aclarir. Estaven  totes contaminades amb la verola, malaltia desconeguda pels pèl-roges i d’origen europeu; d’aquella tribu no en va quedar cap i que mai varen saber perquè el Gran Manitoú, els havia castigat d’aquella manera.

I com sempre, les culpes als déus.

Doncs si, es lo que fem els humans, destrossar-ho tot i després donar la culpa als altres, i que si no es defensen, (els déus quasi mai ho fan) se’l hi atribueix l’autoria dels mals.

Però be que Déu hi podria fer alguna cosa.

No, no cal, soms els que ens ho creiem que hem de “contaminar” aquesta societat amb els virus de la bona convivència, tot i que si no  ens espavilem no  sé si hi serem a temps. Entre la nostre malallet no rebaixada amb res, lo cansada i podrida que tenim la natura amb l’escalfament, la contaminació i les revolucions del subsòl, si a més hi afegim els problemes socials, jo ... no se pas .... vaja ... que no ho veig  gens  clar.

Que vols dir?

Que si no aprofitem els avisos que el món ens dona, i seguim fent el sord a les males noticies que veiem als diaris, els verdaders culpables serem una mica tots nosaltres. Podria ser que el nostre desordre, fins i tot, fos el culpable de noves malalties fins avui desconegudes, però compte!, que jo això tampoc ho sé.

Si home, i tu i jo ... que hi podem fer?, si al menys fóssim milionaris .... !!

Mira, si tu i jo, tot i les nostres diferencies, convivim en pau, com si diguéssim: ens estimem una mica, el món ja va un pel més bé, nomes ens cal encomanar-ho, com  passaria amb una grip,  a les persones del nostre voltant.

Jo penso que tothom esta vacunat contra aquestes malalties, a ningú l’intessa la cosa d’estimar, lo que la gen vol es el plaer, la pela, que els altres et tinguin enveja i tot això.

Si ..., tens raó ..., per desgràcia tens força raó, però, ... algú tindrà de començar.

KARLUS MONT

I, A PESAR DE TOT, TORNEM-HI

-Carles, que has fotut aquest temps que no escrius al blog?.

-Doncs mira noia, una mica de tot.

-Que es “tot”?.

-Doncs de primer: problemes amb  l’ordinador per canvi de programes en els servidors, les moltes hores de gimnàstica que he de fer per la cama que me vaig trencar, el canvi  de domicili i..., que vols que et digui ?..., resumint-ho: un desànim i cansament generals afegint-hi una col·laboració molt concreta que mai m’arriba.

-Be, i la mandra ... i la poca inspiració... A que si Carles?.

-Mira nena, de mandra en fa molta quant tu ja tens el teus catifers..., i et sens sol..., i veus com va tot. La poca inspiració  n’és la conseqüència,  i tu pots afegir-hi lo que et sembli que m’és igual i ets lliure, i també em coneixes prou bé.

-Has de tornar d’escriure, ho fas molt be i  m’agrada com escrius, ho llegeixo tot...!

-Gracies noia, es una manera d’animar-me, sàpigues que mai he deixat d’escriure encara que no ho trobis publicat. De totes maneres t’has guanyat un cafè.

-L’accepto !!!

-Tingues compte de que jo no escric ni per guanyar-me la vida ni per fer mèrits, simplement  m’agra-da expressar els meus sentiments amb l’esperança de que algú en algun lloc li serveixin per aclarir les idees i fer anar les coses una mica més bé, es una especia de crida a la foscor, doncs en quant al futur soc força pessimista, deuen ser coses de l’edat.

-Es per això que del teu blog se’n diu “EN KARLUS CRIDA”?.

-Si, però mira, fins avui nomes en tinc constància de que ha servit per estafar, utilitzant el nom meu, a un pobre mossèn de 80 anys i treure-li 200 € amb una enredada.

-Ostres tu...!, quina barra, i no se sap qui és?.

- Jo suposo que ell mateix si que ho sap, com també ho saben els del banc a on es va fer la transferència, però en no haver-hi violència, els noms no surten del banc per manca de denuncia, uns i altres pensen que ja és igual, i axis els lladres, (que no se’n poden dir res més), van vent la viu-viu.

-I com s’arreglarà això?.

-Jo nomes hi veig dos camins: Un és la Justícia Divina que al final dels temps de cada u, li posa les coses a tó... I l’altre es la vergonya i el penediment del qui ha fet l’estafa, però avui dia no s’hi pot confia massa. Si  no canviem el nostre individualisme i que per aconseguir “lo meu”, s’hagin de trepitjar els drets a qualsevol, no anem gens bé. S’han perdut el sentit d’equip, de família, de grup. T’imagines a en Messi jugant ell tot sol contra tots els oponents del Barça?, seria un equip o un fart de riure? doncs això es lo que fa ara la humanitat: riure tot plorant.

- Que esperes que passi?.

- Home ..., seria bo que el lladre s’hi repenses tornant lo robat amb una disculpa, seria una petita però senzilla bona manera de començar de fer anar el món una mica més bé.

-Parlant d’anar més bé, que en dius de la dimissió del Papa Benet XVI?.   

-No en tinc cap opinió concreta.

-¡¡ No m’ho crec !!, que tu no hi hagis pensat no s’ho creu ningú.

-Mira, que un Papa dimiteixi pot ser normal, a l’última vegada que va passar, ja fa molt temps i si no m’erro,  hi va intervenir un espanyol, el Papa Lluna, que es va refugiar a un castell ...., tocant a Valencia ..., que no recordo com se’n diu.

-Peníscola.

-¡ Exacte ! ..., ¡¡“prémio” !!. De tota manera la situació d’ara es completament diferent en tots els sentits a com era a les hores. A més a més el Papa Francesc I es molt simpàtic i ja s’ha guanyat a la premsa i a molts feligresos més, suposo que tot anirà bé.

-Ja en parlarem, Carles ..., esta tot molt perdut.

-Doncs a veure si ho trobem abans de perdre’ns nosaltres, sobretot el dinar que ja es l’hora.

KARLUS 

LA FI DEL MON PEL 2012

- Carles, has vist per TV3 lo del fi del món?
- Suposo que vols dir aquell reportatge que parlava del calendari dels inques, doncs si, ja l’he vist, però mira, això no deixa de ser una curiositat històrica. M’ho dius perquè anunciaven la fidel món?
-Si.
Mira!!, cada any i en algun lloc hi ha algú que assegura saber quant el món s’acaba i com, i ara suposo que deu de tocar als Inques.
- Que no t’ho creus?
- No!, per començar, jo no tinc clar que la gent d’un poble americà que ja havia desaparegut de la terra quant en Colon hi va arribar, no se sap com ni perquè, tingues els elements tècnics que encara avui no hi han, per calcular aquestes coses.
- Es que ho diu la “seva bíblia”.
- No cal confondre les qüestions religioses amb la ciència, la “meva Bíblia” nomes es un tractat que explica l’Amor de Deu als homes i la seva historia religiosa. Per damunt de tot: no es cap llibre científic . En el cas dels Inques, si que ho tenien tot molt lligat, segurament que per l’observació de la natura acabaven marcant els dogmes. Jo d’això no en sé res.
- Que els sacerdots eren els únics savis entre els teus “inques”?.
- Si!, sembla ser que si! ..., com a molts pobles a la no tan llunyana nostra edat mitjana. En l’historia del escrits trobats, amb jeroglífics, s’interpreta que sembla ser que en la seva religió, marca el final de 5 classes d’homes, sempre per donar sortida a civilitzacions més perfectes, el càlcul d’aquest teòric “fet”, donava pel 21 de desembre del 2012, precisament el final de la tardó d’aquest any. Això sembla que, tenint en comte que parlem d’una societat sobretot agrícola i que mirava molt prim en tot lo referit als moviments del sol, les pluges, els vents, varen veure que al hivern tot es moria...
- I com passa aquest fi de món?
- Segons el reportatge de TV3, amb uns grans cataclismes, sobretot volcànics. Volcans i terratrèmols son lo que tenen de sobres a tota aquella zona d’Amèrica.
- I després els homes serem més bons?
- No serem res!, lo que vaig entendre es que sortiria una altre especia, com havien sortit els homes de fusta (els arbres) i els de fang, per tot seguit sortir la nostra que s’ha d’acabar pel hivern vinent. En altres estudis i teories, ni ha que diuen que després de l’home, evolucionaran els insectes. En fi, que tot això es una mica de ciència ficció.
- Que faries si sabessis que el món s’acaba?.
- Mira, jo crec que això no esta a l’abast de l’home, per tres motius: de primer, Jesucrist va aclarir a les moltes vegades que li preguntaven quant passaria això, que vetlléssim i no ens en preocupéssim.
-Si home...?
- En segon lloc está lo difícil que resulta la destrucció d’una cosa tant complexa com és la humanitat, amb factors socials (pensem en un conflicte atòmic), ambientals (es parla de l’escalfament del planeta), econòmics (Hi ha persones que moren de gana), i molts d’altres que no sé.
- Però tot això no està pas al nostre abast ...!
- Que no?, mira!: en tercer lloc està la possibilitat de l’efecte carambola, que jo crec com el més segur, per exemple: com a conseqüència de les diferencies socials, els països pobres potencien el seu armament per conquistar als poderosos en una Guerra Atòmica, provocant un doble escalfament, un desequilibri en la terra, més terratrèmols, enverinant l’atmosfera i traient de mare a alguns organismes que ens acabarien de destruir a tots els que encara quedéssim vius. Que noi?, t’agrada la pel·lícula que t’explico?.
- Co(biiiiiip)... tu, estic acollonit, no etgegeres un pel?.
- No gens, ja fa temps que a les pel·lícules i novel·les de ciència ficció ens plantegen temes semblants, ja en els seus inicis, abans de la trama a tractar.
- Encara no m’has contestat que faries si sabessis de segur que el món fineix.
- No ho sé lo que faria, perquè no és una situació gents normal. Si que sé lo que tindria de fer, és seguir confiant amb el Deu Etern, tot suposant que em reconeixerà com a sincer i bona persona, i per tant no em cal tenir por de res, ja que només estem de pas.
- AAlaaa...! no creus més aviat et falta modèstia,?.
- ¡Es el que tinc de pensar i fer!!. Només si tens una idea i ets coherent te’n sortiràs amb tranquil·litat d’esperit. Fixant-hi bé que la tercera opció que t’he marcat, la de la carambola, es evitable si els homes ens posem d’acord, si ajudem al tercer món; si aconseguim que s’acabi la desconfiança mútua, com passa ara, per exemple amb l’anomena’t “terrorisme islàmic”. I considero imprescindible començar tots, no nomes els governants, a pensar amb l’equilibri de la natura cada vegada que engeguem cap activitat. Vull dir que tant contaminen els avions caces, com les xemeneies de la fabrica, els cotxes portats en excés o les cigarretes del que ha de fumar perquè s’avorreix. La persona discriminada a casa nostra, al nostre nivell personal, també entra en aquets plantejaments.
- Ja et tornes a passar de rosca.
- Si he...?, doncs ja m’explicaràs a que es deuen tantes caixes fortes, alarmes, vigilants de totes classes, panys de seguretat de tots els models vistos i per veure, i les despeses que comporten si no es perquè tots tenim por i tots esperem seguretat al preu que sigui.
- Però això no te res a veure amb la fi del món.
- Que no te res a veure?, repassa i analitza cada una de les coses que hem parlat avui i també en veuràs la relació que hi ha. Pensa nomes que aquella gent que es moren de gana, tenen o no dret a fer reclamacions?. Els que els hi cau la muntanya per sobre am foc i lava, no podrien esperar del rics d’aquesta civilització tan científica altres respostes? Doncs no n’hi han! o els que veuen venir com un mar que els engolirà... Ja és per a tots ells la fi del món. A saber com el tindrem tu i jo.
- M’estàs posant de malallet, fins una altre Carles, en la que parlarem de coses més alegres.
- SI home si. ... Parlarem de alegria, de cançons i de xarangues, però pensa que el món, s’acabi o no, és com és, sobretot si entre tots no fem res per millorar-lo.
- Adéu.
- Fins un altre, adéeeu...
CARLES MONT (16-01-2012)

A NORUEGA, JO NO HI ERA

Estic escandalitza't de lo que ha passat a Noruega i em pregunto com pot esser que en nom de Déu es facin aquestes animalades, m'agradaria deixar clar unes quantes coses:
La primera es que no em sento culpable de res, doncs no he estat mai més enllà de Lurdes, ni soc de cap grup "Islàmic que envaeixi" res. Tampoc estic en cap grup polític ni militar que pretengui conquerir res i per tant soc innocent de tot i n'estic lliure de tota sospita.
Mai m'he cregut que a trets s'arregli res, com no siguin alguns sopars de llebre salvatge o senglar, i tampoc massa....... bé..., ¡que no!.
Si donem per sabut que Déu ha creat la natura, i permet que cada dia continuï el seu camí per a tots, veurem com el sol surt pels que paguen i pels que deuen, pels purs i els impurs. Si quant plou, com ara mateix ho fa, es sobre els treballadors i els "vagos", pels creients i els que no ho són, com es pot posar el seu nom assassinant-ne d'altres?
Si de veritat ens creiem en Jesucrist, que després de ser crucificat, va demanar perdó i a més va justificar als que l'acabaven de clavar en la creu, avui símbol reconegut de totes les confessions cristianes, com puguem els seus seguidors posar-nos a condemnar i encara menys matar als que no son dels nostres?, es que ens volem agafar els drets i poders que ni Déu es pren?, ens pensem que ja som déus hi ho podem fer tot?
Ja se que l'historia, antiga i moderna, amb els creuats, o per salvar a l'Hispania dels moros, o l'Europa dels bàrbars, o la Bòsnia-Herzegovina, o l'Afganistan i l'Irak, etc. O també perquè els catòlics unes vegades, o els protestants, ortodoxes, anglicans i d'altres es creuen tenir la veritat, s'imaginen tenir el permís de Déu per matar: però AXÓ NO ES VERITAT, Jesucrist va predicar el perdó. No ho sé de segur, però m'estranyaria que les altres religions monoteistes no tinguessin raonaments semblants.
Ja sé que dintre de les mateixes comunitats en ocasions hi han hagut martiris i execucions terribles que s'han justificat per motius religiosos, que a vegades feien tuf de política, o de venjança, o també d'interessos econòmics. Ara bé: moltes, però que moltes vegades: la por, fruit d'ignorància i una fe mes aviat fluixa, masses vegades han portat a situacions que als ulls d'avui serien intolerables.
Ja se que els texts sagrats de les religions hi han escrits contradictoris, però també sé que hi han mil raons, com son les males traduccions, interpretacions errònies del context en que varen esser escrites, o per interessos que no es poden dir o no se saben, manipulacions més o menys interessades i no sé quantes coses més. Però...¡ mira!, si voleu saber quin es el paràgraf més bo, la veritat més veritable, lo que Déu vol en serio, mireu-vos la natura, els ulls d'un nadó, les estrelles de la nit, el bramar de l'oratge en una platja o contra les roques, les cançons dels ocells, tot axó son coses per tothom, només cal voler sentir-les, veure-les i palpar-les, no cal pagar-ne l'entrada o ser d'una categoria social determinada, son d'una manera o altre: obra de Déu i per tant, son per tothom.
El neguit i la por fa que algunes persones, amb el cap no massa clar, facin coses horroroses, que a ells els hi semblin normals, es un problema que té la civilització moderna i que segurament, aquí si, que som tots una mica culpables quan, per exemple, ens en recordem de la mare del que ens acaba de fer un a malifeta el lloc de intentar parlar-ne.
De tota manera, torno a dir que jo, soc innocent de cap violència ni invasió, no fos cas que algú es creies que he fet quelcom que mereixes..., que sé jo? ....... espero que pel futur ens arribi un món més amable, més afectuós, més just i amb mes germanor, ja deixant per sabut i entès que amb tot això, també serà bo per tots, ja del contrari, lo de Noruega es lo que ens espera per cada dia.
CARLES MONT

No estic content, ¡no!, ¡¡Gens!!, i es que “la cosa” va de la següent manera:
Resulta que jo aquell dia anava per l’acera, quant de sobte, d’un garatge que hi havia a la meva dreta, surt ..., i m’envesteix ..., i me dona un fort espant ...: ¡un cotxe!.
- Es que vostè passava massa arran i no l’he vist.
- ¡Senyora!, jo anava per l’acera, i no es pot sortir d’un garatge tant ràpid.
- Es que es una rampa tan forta – (dons després de veure-la no ho es pas tant).
- Miri, no discutim, jo soc de bona fe i acostumo sempre a anar amb la flor a la ma, suposo que té un segur.
Onze dies després, la meva cadira elèctrica segueix esperant que el perit de la companyia asseguradora es digni venir a mirar-la, deu tenir molta feina, i com que els minusvàlids no en tenim mai ..., i com que parlava d’una flor.....
Mentre tant passen coses molt estranys, aquí en poso unes quantes.
* Hi ha que fan una llei que després no es pot realitzar per manca de diners.
* Hi ha polítics que només conviden a jutges quan no ho tindrien de fer.
* Hi han parlamentaris que sovint son fora de les sessions de l’Hemicicle quant s’hi debaten les coses que ens interessa als ciutadans.
* Els ciutadans anem al carrer si no som a la feina quant es horari laboral.
* Hi ha administradors dels diferents estats que mai se sap com es gasten els diners.
* Hi ha Jutges que van de “farra” en comptes de estar per la feina que els toca.
* Hi ha policies ..., i mossos...., i guàrdia civils...., i jutges..., ¡¡que estan de vaga!!.
* Hi ha assassins amb tots els drets, i em sembla molt bé, menys quant resulta que només estan malalts després de les malifetes de que son acusats.
* Hi ha entitats bancàries amb molts beneficis que necessiten ajudes de l’estat.
* Hi ha parats, amb hipoteques ..., amb família ..., amb depressions ..., sense cap mena de dret a res.
* Hi ha gen que, tot i menjant, tenen massa gana.
* Hi ha gent que estan massa farts, però que en volen més.
* També hi ha una persona que sempre va amb la flor a la mà, que se sent enredada, i que ara està pensant en treure el cactus..., i/o la metralladora ..., i/o la mala llet ..., o/i lo que en vulgueu dir.

E L V I O L A D O R

No fa masses dies que me varen enviar un e-mail, amb un encàrrec, “Passa-ho” i una justificació; “...defiende su derecho a exigir que la imagen del asesino de su hija sea vista por todo el mundo.” i una prevenció : “ ... por ti i por todos, enseña su rostro. ¡¡¡Pasalo !!!, basta de impunidad y protección a los delincuentes!!!. Vaig quedar molt preocupat, amb moltes preguntes que crec que tots ens tindríem de fer:
* ¿Quin mon social ha portat a aquest jove a ser violador?
* ¿Com esta la nostra societat d’avui, potenciant els valors contraris al respecta i a la convivència?.
* ¿Perquè es tant important ser el primer, el mes ric o el mes atractiu? en definitiva, ¿es tant important que jo tingui la roba mes blanca que la veïna?.
* Si som una societat tant esportiva com sembla, ¿perquè la gent necessita dopar-se?.
* ¿Quina seguretat tinc de que el “violador” no esta gens penedit?.
* ¿A on son els tècnics, psicòlegs, mestres i demés tècnics que l’havien de rehabilitar?.
* Jo ja no sé si l’economia va tan be, però, ¿en que es gasten els meus impostos?.
* Tots volem la bona justícia, però si la que tenim es compleix i no ens agrada, ¿cal recorre als linxaments de qui creiem culpable?, ¿ja som al Salvatge Oest?.
* Si jo passo l’e-mail a un altre ordinador, ¿no estic fent un delicte?
* Si aquest jove comet una altre violació, ¿en tic jo la culpa per no passar-ho?
* ¿NO SERIA HORA DE COMENSAR A FER QUELCOM EN SERIO?
No espero cap resposta, doncs crec que son del tot inútils, però si tots plegats no ens ho comencem de pensar amb serio i amb visió de futur, seran del tot inútils tots els plantejaments que puguem fer per les generacions futures, tant si son pels d’aquí com pels nou-vinguts.
Carles Mont

JA COMENCEM AMB L’AVE

El dia 7 de juny d’aquest any 2008, vaig assistir a la meva primera reunió pel tren AVE a Girona. Entre altres coses ens varen ensenyar els dibuixos de la sortida d’emergència amb un aclariment:
-“Com que te menys de 30 metres d’altura, només s’hi posarà una escala d’obra per sortir, ja que no s’hi pot posar ascensor” – vaig quedar acollonit, la meva pregunta va ser:
-“I, en cas d’incendi, per exemple, ¿com ho fem per sortir els minusvalids?, ¿Cal fer testament cada vegada que volem agafar el tren?”... Les cares de sorpresa dels que presentaven el tema es va expressar amb un “¡Ah! doncs té raó”, i es que, ... no hi havia pensat?
Quant en vaig parlar amb el President de MIFAS, la resposta va quedar molt clara: -“Es que en cas de catàstrofe, els minusvalids han de ésser els últims en ser rescatats. Es per no fer un tap de persones a la sortida, lo que vol dir mes morts. I a mes l’evacuació ha de fer-se manualment i en horitzontal”.
Després de refer-me de l’espant de veurem a l’interior del tren, a 25 metres sota terra, amb foc i/o fum, i tal com deia la cançó: “Y, los bomberos ¿donde estan...?” Ara que hi han tants invents que solucionen tants problemes i donen tantes seguretats, i que com diu Don Hilarión de la zarzuela, en una altre cançó: “Hoy las ciencias adelantan que es una barbaridad”. ¿Com es possible que no s’hagi inventat alguna cosa mes efectiva, o al menys més tranquil·litzadora?
Per un altre costat, cal veure que una estació sota terra, amb trens de totes mides, autobusos i un munt de gent normal i corrent que per un o altre motiu han de viatjar, ( i que quasi sempre son de dos classes de viatgers, els que ho fan periòdicament, i els que son de temporada) . ¿Algú s’imagina lo llaminer que tot això pot ser pels terroristes?, naturalment que hem de suposar que les nostres policies ho faran tot molt bé i que tindran temps d’evitar-ho, però per si de cas, i mira que me sap molt de greu pel canvi climàtic, però a mi me continua agradant mes el cotxe.

CARLES MONT

ESTA MALALTA LA DEMOCRÀCIA ?

Jo diria que si, no se si té un síndrome gripal o un problema gàstric, i fins segurament pot ésser que tot plegat, ¿que per què? doncs mireu:
→ Que un grup minoritari pugui bloquejar tot el país amb una vaga, amb raó o sense, es un bon mal-de-ventre pels que del problema no en saben res de concret però en pateixen els resultats finals.
→ Quant amb la vaga s’arriba a la mala-llet i a cremar, colpejar i fins i tot matar, es difícil desfer les malifetes que trenquen la convivència, crec que tots plegats patim una greu indigestió de desconfiança i de violència.
→ Si hi ha tanta gana al món, ¿perquè no es flota un avio ven gros i es porten totes les menges que de segur es podriran a on facin falta, ¿o es que ens pensem que si d’altres fan el regim ja en curarem nosaltres?...
→ Si primer vàrem patir esgarrifances per la bombolla del totxo, després vàrem tremolar per manca d’aigua, mes tard no sabien de que fer-ne per massa que en cau, i ara ens falta gasolina, ¡Quin es el polític, ¡Perdo!..., volia dir metge, que curarà aquesta grip?, ¿n’hi haurà prou amb la recepta?
En temps passats, la nostre democràcia també va esta malalta, també tal com ara, en sortien perden els qui no en sabia res. Fins que a les hores ho varen ...(diguem-ne curar?), amb una greu i traumàtica “operació quirúrgica”, i que per cert el “post operatori” va durar 40 anys i encara avui queda molta “sutura” per treure.
Espero que puguem arreglar la nostre actualment malalta democràcia, amb una bona dosis del xarop del sentit comú, que tot i que diuen que es el menys comú dels sentits, a mi m’agradaria que els polítics (¡renoi!, ja m’he tornat equivocar, volia dir “els metges”) que no se’n surtin i no saben que fer-s’hi que agafin el retiro.