Després de “ESTA MALALTA LA DEMOCRACIA? del 11-6 passat, m’he decidit anar fent una llista dels mes o menys amics que té la Sra. Democràcia i que poden ser mes o menys desinteressats, (això es un dir). I pensant en allò de: “El bon companyó es a l’hospital i a la presó” m’han acabat surtin aquests tres d’entre una molt variada fauna::
L’ESPERANÇA es la que sempre l’espera quant (com el juny passat), segueix malalta o no hi es ven be tota. Sol acompanyar als menys afavorits i per la majoria dels qui la mantenim, la existència d’una democràcia justa acaba essent una esperança inútil.
LA SOLETAT: es la que sent el polític honrat i cabal, el que només promet quant ho pot prometre. Jo crec que la democràcia de veritat, esta mes sola que la una, surt poc als diaris i sobretot es poc estimada pels seus mandataris, que molt aviat es busquen “amics”.
LA VICTORIA es una cosa estranya en les democràcies que conec, tothom guanya, tots estan satisfets dels resultats de les eleccions i mai quadren les matemàtiques dels sondeigs..., del PIB..., i no se quantes coses mes, no saben de la crisis i quan la coneixen es sempre culpa de l’altre, que si no governa també es per culpa de ....¿? .....
( continuarà, ...com ho fan les novel·les de la TV).
