Mes ven dit, m’han muntat a cavall, era el dilluns 2 de novembre, a l’anomena’t “Taller de MIFAS de Riudellots” feien una de les seves experiències d’Equinoterapia. No va costar gaire de convencem:
-Es que jo no tinc mobilitat a las cuixes i no sé sí…
-Ja pujarà algú al darrera i t’aguantarà
-Es que si no recolzo l’esquena jo no em sostinc sol…
-Que ja tindràs al darrera a qui….
-A més Carles, no sortirem pas del pati – i així entre tres cuidadors i molta confiança, tot i la por que em feia, me vaig veure al damunt d’un prim animal, que amb cara de bon jan i els ulls una mica tristos, no se si de pena davant de tals genets o tip de lo avorrit que li devia semblar el paisatge dels voltants del pati que ja havia fet i vist no se quantes vegades, va posar-se conformat d’esquenes al meu cul. En cavi jo, un cop dalt de l’animal, amb una atenta i forta guardaespatlles al darrera i un sentinella a cada costat, no se si semblava més un empresonat o un general, i les meves reflexions es varen decantar per lo més positiu.
Amb les primeres passes del cavall, me vaig recordar dels molts genets que havien passat per les nostres terres, no se sí els “ibers” ja muntaven, si que ho feien els cartaginesos (que també tenien elefants), els romans, els moros, els creuats i soldats de tota mena. En passar per davant de les ventalles a on els companys em miraven, vaig comparar-me en un quadre de Napoleó dalt d’un cavall blanc encabritat. Tot girant als límits del pati, vaig adonar-me que les ancas del cavall, marcaven el pas amb un moviments per mi nous, ja que mai he caminat, i gaudint d’una sensació nova sota meu, la vaig incorporar-lo als meus sentiments, ¡¡JA CAMINAVA!!
De tornada i tot pensant amb el poble mongol, que va esser amo de quasi tot Assia, fins i tot menjant i dormint damunt dels seus cavalls, vaig fixar la meva orella en el Clok-clac ...Clok-clac .... Clok-clac de les sabates de les ara meves cames, però que ja tenia per poca estona.
Ara ja sé lo que sent un genet i m’imagino la sorpresa dels nadius sud americans en veure per primer cop a cavalls i genets, com també la aventura que representava l’antic correu dels EEUU que hem vist a les moltes pel·lícules i a tants i tants indis i cawboys, bons i dolents, com hem vis a la “caixa tonta”
CARLES MONT
