dilluns, 1 d’agost del 2011

A NORUEGA, JO NO HI ERA



Estic escandalitza't de lo que ha passat a Noruega i em pregunto com pot esser que en nom de Déu es facin aquestes animalades, m'agradaria deixar clar unes quantes coses:
La primera es que no em sento culpable de res, doncs no he estat mai més enllà de Lurdes, ni soc de cap grup "Islàmic que envaeixi" res. Tampoc estic en cap grup polític ni militar que pretengui conquerir res i per tant soc innocent de tot i n'estic lliure de tota sospita.
Mai m'he cregut que a trets s'arregli res, com no siguin alguns sopars de llebre salvatge o senglar, i tampoc massa....... bé..., ¡que no!.
Si donem per sabut que Déu ha creat la natura, i permet que cada dia continuï el seu camí per a tots, veurem com el sol surt pels que paguen i pels que deuen, pels purs i els impurs. Si quant plou, com ara mateix ho fa, es sobre els treballadors i els "vagos", pels creients i els que no ho són, com es pot posar el seu nom assassinant-ne d'altres?
Si de veritat ens creiem en Jesucrist, que després de ser crucificat, va demanar perdó i a més va justificar als que l'acabaven de clavar en la creu, avui símbol reconegut de totes les confessions cristianes, com puguem els seus seguidors posar-nos a condemnar i encara menys matar als que no son dels nostres?, es que ens volem agafar els drets i poders que ni Déu es pren?, ens pensem que ja som déus hi ho podem fer tot?
Ja se que l'historia, antiga i moderna, amb els creuats, o per salvar a l'Hispania dels moros, o l'Europa dels bàrbars, o la Bòsnia-Herzegovina, o l'Afganistan i l'Irak, etc. O també perquè els catòlics unes vegades, o els protestants, ortodoxes, anglicans i d'altres es creuen tenir la veritat, s'imaginen tenir el permís de Déu per matar: però AXÓ NO ES VERITAT, Jesucrist va predicar el perdó. No ho sé de segur, però m'estranyaria que les altres religions monoteistes no tinguessin raonaments semblants.
Ja sé que dintre de les mateixes comunitats en ocasions hi han hagut martiris i execucions terribles que s'han justificat per motius religiosos, que a vegades feien tuf de política, o de venjança, o també d'interessos econòmics. Ara bé: moltes, però que moltes vegades: la por, fruit d'ignorància i una fe mes aviat fluixa, masses vegades han portat a situacions que als ulls d'avui serien intolerables.
Ja se que els texts sagrats de les religions hi han escrits contradictoris, però també sé que hi han mil raons, com son les males traduccions, interpretacions errònies del context en que varen esser escrites, o per interessos que no es poden dir o no se saben, manipulacions més o menys interessades i no sé quantes coses més. Però...¡ mira!, si voleu saber quin es el paràgraf més bo, la veritat més veritable, lo que Déu vol en serio, mireu-vos la natura, els ulls d'un nadó, les estrelles de la nit, el bramar de l'oratge en una platja o contra les roques, les cançons dels ocells, tot axó son coses per tothom, només cal voler sentir-les, veure-les i palpar-les, no cal pagar-ne l'entrada o ser d'una categoria social determinada, son d'una manera o altre: obra de Déu i per tant, son per tothom.
El neguit i la por fa que algunes persones, amb el cap no massa clar, facin coses horroroses, que a ells els hi semblin normals, es un problema que té la civilització moderna i que segurament, aquí si, que som tots una mica culpables quan, per exemple, ens en recordem de la mare del que ens acaba de fer un a malifeta el lloc de intentar parlar-ne.
De tota manera, torno a dir que jo, soc innocent de cap violència ni invasió, no fos cas que algú es creies que he fet quelcom que mereixes..., que sé jo? ....... espero que pel futur ens arribi un món més amable, més afectuós, més just i amb mes germanor, ja deixant per sabut i entès que amb tot això, també serà bo per tots, ja del contrari, lo de Noruega es lo que ens espera per cada dia.
CARLES MONT

dimarts, 12 de juliol del 2011

UNA ARTISTA DE 7 ANYS



La meva família estava parlant amb la família del meu company, i tots plegats estaven molt distrets, menys jo que escoltava i una nena que amb molt de respecte ens anava mirant a tots.
-Hola..!!, com te dius tu?-
-Jo Aïna, i tu?.
Jo Carles, i, tu quants anys tens?.
-En tinc set.
-Ho, i molt macos que son !, axis tu ja vas al col·legi?.
-Si.
-Escolta, me tindries de dir, que es lo que t'agrada més d'anar a escola i que no sigui el pati?.
-Dibuixar ...! -contesta molt decidida.
-I que ho fa amb molta trassa -Era l'avia, que sempre està en compte i m'ho deia amb molta satisfacció, com es normal.
-Axis en saps molt de dibuixar?.
-Mmm....si.
-I que t'agrada més de dibuixar?, a veure si em surts una gran artista i jo puc presumir de ser amic teu, perquè tu i jo ja som amics?, oi?.
-Si.., i quant torni a veure't, te'n portaré un...!!
-I serà mol maco?.
-Siii !!, ja ho veuràs.-Unes setmanes més tard i entremig un grup de persones que entraven per veure a en Pitu, em surt una nena, i me posa a les mans un dibuix.
-Que es això?
-Mira, uns xais.
-Ho, que macos que son, i tu també ho ets molt. Hi has posat unes flors..., i els xais criden, beee... beee... ,saps que faré? els hi diré que me'l clavin al suro, axis veient-lo pensaré amb tu.
- A...!, "bueno".
-I quan me'n vagi a casa, me'l emportaré per clavar-lo al darrera la porta de la meva habitació. Axis tindre un record d'una dibuixant-te mol maca, moltes gracies i m'agrada molt.

divendres, 8 de juliol del 2011

EL PERQUÈ DEL MEU SILENCI



Un "despiste" va portar-me a una caiguda, amb tota la serenata de telefonades, ambulàncies, urgències, per acabar amb una operació, després la recuperació prop de l'Hospital, i ara la rehabilitació a casa i ja en parlarem de lo que durarà, doncs un, ja te més de 18 anys.
Un refrany hindú diu: "La salut es una corona que nomes es veu des del llit", I després de quasi 3 mesos d'hospital entre l'operació i la recuperació, més els d'ara amb la rehabilitació a casa, os ho ven asseguro que es veritat i ja molta gent m'ha sentir dir allò de: "Que bé que s'està, quant s'està bé".
Durant quasi 3 mesos, aquest va esser el meu (mireu-vos bé la foto) paisatge normal i el que jo veia unes 18 o 20 hores al dia.
...De primer, una televisió, que ningú sabia de qui era i que no funcionava amb res, ¡en fi ...!, que sempre apagada, nomes era bona per veure-la com a moble. Realment "es veia la TV".
... Un panell de suro, per clavar-hi les notes dels metges. Ja hi havia d'abans una estampa de la Mare de Deu de Montserrat, que algú li va deixar per mi. Mes tard m'hi enganxaven un dibuix de l'Aïna, que es una jova artista molt maca, i la palma del Diumenge de Rams, que em recordava que havent començant més aviat el meu via crucis particular, ja m'arribaria l'esperança de la Resurrecció, i perquè no, diguem-ne, també de l'alta.
...Pel damunt del "mobleTV", hi havia un llarg florescent, (que en realitat n'eren 2), que creuats amb la guia de la cortina, que pretenia separar-me (a vegades no ho aconseguia pas del tot) del meu company, i que posant-hi força fantasia, s'assemblava a com a un vaixell de vela que navegava pels mars de la meva imaginació, axó quant no eren els mars de la meva foscor, en las nits d'insomni i d'altres entrebancs.
... Una petita aranyeta corria pel sostre, lliure, irretratable, treballadora, semblava jugar a cuit i amagat. No la vaig denunciar mai, ans al contrari, a mi des del llit: ¡¡¡l'enveja qu'em feia....!!!

carles mont

dijous, 13 de gener del 2011

CRISIS DE VALORS O ELS MALS AIRES D'OLOT

-Carles, Quina malallet a Olot, últimament, eh?
-Perquè?, que vols dir?
-Si home, lo de la Caritat,el mal air d'aquell aquell zelador que es dedicava a matar als avis
-Mira, això es la prova de lo malament que esta la societat. S'han perdut els valors de la vida i nomes vals lo que es pot pagar, per tant: ets jove?, pots gasta i produir?, tu tens dret a ser feliç!. Tu nomes gastes?, no ets feliç!, i si et morts, tots hi sortirem guanyant, fins i tot tu mateix.
-Ostres!!
-Olot es una ciutat petita, senzilla i amable, que si algú pel carrer s'imagina que el necessites corra a oferir-se, i a la que normalment mai passa res de greu. Saps tu per casualitat els assassinats que hi han cada dia a Paris? i a Londres?,o a Roma?, i a Nova York?, i a ningú se li acut de dir que cap d'elles te "mal aire", revén miles de turistas que en tornen maravellats
- També algú en déu venir malcontent de tant en tant
-Si, però al davant dels milers de visitants, el tant per cent es molt baix
-Però..., per que passen aquestes coses ?
-Ja n'he parlat altres vegades, mira: a l'antigor els homes incapacitats de produir lo que gastaven eren eliminats. Doncs avui estem igual, i això passa per que s'està perdent el sentit de família, el de comunitat jo diria que esta quasi acabat, i el d'equip moltes vegades funciona per temporades, com a l'espot. Fixat que cada dia els homes van més solitaris, escoltant la seva musica pels auriculars, vivint cada u al seu món i passant-ne molt amplament de si el veí necessita o no de la nostra ajuda. A les grans ciutats els que cauen als carrers, moltes vegades s'han de aixecar ells sols. Un vell xaruc i tremolors ens espanta, un jove ven plantat ens crida l'atenció i serà de més ven veure i ajudar.
-Això es egoisme.
-Segurament, ara recordo que en fer saber la mort d'un amic a un altre, va contestar-me: "Carles, noticies d'aquestes no me les donis mai més". Es un fet aïllat, però es un botó de mostra del que et dic.
-I axó, que te que veure amb el mal aire que hi ha a Olot?
- Es la prova que la deshumanització arriba ja als llocs petits. Quant una persona no te els ideals massa clars, i es creu que la felicitat consisteix en ser jove, tenir salut i peles, en trobar-se en un cas contrari es pot plantejar que hi pot fer, si per ell la vida no te cap transcendència, la millor ajuda a donar es la dels antics, "eliminem-lo i encara li farem un favor". Sempre que des de afora de l'Església es parla de eutanàsia o de mort digne, jo entenc que es parla de eliminar-me, ja que no soc productiu i .... bé..., i aquestes coses ....
-Caray, Carles, no te posis tan trit, que això no va pas per tu....
- ¡Que no!, mira, una nació culta i amb científics de renom com era l'Alemanya d'abans del 1945, va caure en l'ideològica de la producció i en Hitler va firmar lleis que varen portar a milers de minusvàlids, físics i sobretot mentals, a les càmeres de gas, acompanyant a jueus, gais, gitanos, i no se quants més.
-Home, això era abans, però ara tenim més cultura i sabem més coses.
-Si!, i més que abans, però mira! si despreciem a aquells que per nosaltres no tenen valor, estem fent com el zelador i quant desitgem la mort de qui no se sent a vida amb dignitat, també, la nostra feina tindria de ser trobar un punt d'alegria i de ganes per encomanar-los a l'avi o malalt que anem a veure. Els cristians ho tenim més fàcil ja que esperem una altre vida en la que tot es joia, però si no ens creiem lo de l'eternitat, quin consol serem capaços de donar?, si la nostra vida només es de plaer i no hi posem cap transcendència, com ho hem de fer per animar a aquella velleta, que no pot fer res més que agafar manies, depressions i desitjar-se la mort?, que li pot dir un noi, que te tota la salut, al seu amic que acaba de quedar minusvàlid per un accident?, que li dius a un marit que acaba de perdre la dona i Déu encara no li dona cap resposta? , i.........
-Calma't noi!, que t'estàs posant nerviós?
-Doncs si !, per que tenim molta feina i sembla que ens dormim a la palla. Si no hi comencem a posar-hi remei, al darrera d'aquesta crisis en vindrà una altre, i la següent, i la que segueix..... fins acabar en una revolució i que si repasses l'historia veuràs com s'acaben. De moment ja tenim els primers problemes de racisme i xenofòbia, problemes als que els nostres inútils politics no saben ni com afrontar, més aviat sembla que se'n aprofitin.
-Que estàs emprenyat?
-Home, quan escoltes las noticies nomes sents desgracies que s'escolten amb gran indiferència. Si mai he de sortir jo a les noticies per malament, m'agradaria que algú m'animes i em portes alegria, no pas un got de verí. Tinc entès que a Holanda, els jubilats ja no van al metge, doncs li pot provocar l'eutanàsia sense preguntar-li res, no se si es veritat, però per si de cas, no tinc cap ganes d'anar a Holanda, a Olot si, i que sigui per molt anys.