EL SÓN DELS TABALS

El meu pare segons de que anava la conversa, repetia molt sovint  :

-“Amb  són de tabals no s’agafen llebres” -i sabeu perquè ho deia? doncs: Perquè amb malallet mai es podrà refer una amistat, una família o un poble,  que en voleu proves?:

1ª- Els palestins i els jueus porten un conflicte a trets, que no tindrà cap solució fins que els tabals  de les armes no deixin d’espantar les llebres de la pau, mentre tant  tothom te molt d’odi que porta a més morts, a més desconfiança, a més mentides i a més fressa de tambors.

2ª- Les desconfiances entre pobles d’Europa, varen portar entre els anys 1914 a 1918 a un  gran concert de timbalers que anomenem “Primera Guerra Mundial” i que amb la prepotència dels guanyadors, la inutilitat dels politics de l’època, i el ressentiment afegit a la quasi misèria d’altres, varen acabar entre 1939 i 1945 amb un macro concert de tabals que quasi tothom anomena “Segona Guerra Mundial” i que tots hem vist (doncs surt en els reportatges i pel·lícules que es fan) els morts i  violacions, patiments i desgavells de tota mena per les famílies que ho varen passar.

3ª- A l’antiga Iugoslàvia i com a conseqüència d’antics odis i una pau forçada sense contar amb els principals afectats, va portar-la al desguàs en  estats independents. Seguin amb  el símil musical, a les terres iugoslaves hi havien molts tabals  amagats a l’armari, que gracies al cultiu d’intrigues, mentides i pors: varen acabar en un gran concert de  bateria i amb més morts, increment de l’odi que ja hi havia i les animalades que es varen fer després, avui, totes les llebres pacifiques de la zona encara corren, i ... lo que correran !.

4ª- A nivell de Amèrica, les agressions d’alguns conquistadors, tan espanyols, com portuguesos, anglesos, etc. varen portar als indígenes tal barbàrie que encara avui dia hi han forts ressentiments, que no  han pogut esser apagats ni pels missioners, que hi varen ser-hi a les hores i també hi son encara avui dia. A 521 anys després del descobriment per en Colon, es nota encara el ressentiment als  europeus de part dels indígenes, i es que hi va haver-hi massa tambors per tan poques llebres.

Per tal de apagar el són dels tabals, crec importants unes pautes que podrien ser:

a.- Conèixer al detall tot lo relacionat amb l’historia del col·lectiu, família o amic amb qui  cal  relacionar-nos (som llebres).

b.- Conèixer-nos nosaltres mateixos i saber exactament lo que ens agradaria, volem, pensem i lo que en realitat podem.

c.- Filtrar a amics i coneguts capaços d’influir en un o altre grup per poder neutralitzar la possibilitat d’agressions (o tabals).

d.- Ser capaços de renunciar en tot lo possible els nostres beneficis i lo que calgui pensant en la millor convivència entre nosaltres (que tots som les llebres).

En resum,  si volem parlar de pau, hem de fer callar els tabals de les nostres preferències,  escoltar per on venen les llebres a conquerir, a veure si la petita historia universal serveix per fer-ne un patró dels resultats, aprendre de les conseqüències i fer-ne una bona convivència per a tota la nostra família humana.

                                                                                                       CARLES MONT