- Carles, has vist per TV3 lo del fi del món?
- Suposo que vols dir aquell reportatge que parlava del calendari dels inques, doncs si, ja l’he vist, però mira, això no deixa de ser una curiositat històrica. M’ho dius perquè anunciaven la fidel món?
-Si.
Mira!!, cada any i en algun lloc hi ha algú que assegura saber quant el món s’acaba i com, i ara suposo que deu de tocar als Inques.
- Que no t’ho creus?
- No!, per començar, jo no tinc clar que la gent d’un poble americà que ja havia desaparegut de la terra quant en Colon hi va arribar, no se sap com ni perquè, tingues els elements tècnics que encara avui no hi han, per calcular aquestes coses.
- Es que ho diu la “seva bíblia”.
- No cal confondre les qüestions religioses amb la ciència, la “meva Bíblia” nomes es un tractat que explica l’Amor de Deu als homes i la seva historia religiosa. Per damunt de tot: no es cap llibre científic . En el cas dels Inques, si que ho tenien tot molt lligat, segurament que per l’observació de la natura acabaven marcant els dogmes. Jo d’això no en sé res.
- Que els sacerdots eren els únics savis entre els teus “inques”?.
- Si!, sembla ser que si! ..., com a molts pobles a la no tan llunyana nostra edat mitjana. En l’historia del escrits trobats, amb jeroglífics, s’interpreta que sembla ser que en la seva religió, marca el final de 5 classes d’homes, sempre per donar sortida a civilitzacions més perfectes, el càlcul d’aquest teòric “fet”, donava pel 21 de desembre del 2012, precisament el final de la tardó d’aquest any. Això sembla que, tenint en comte que parlem d’una societat sobretot agrícola i que mirava molt prim en tot lo referit als moviments del sol, les pluges, els vents, varen veure que al hivern tot es moria...
- I com passa aquest fi de món?
- Segons el reportatge de TV3, amb uns grans cataclismes, sobretot volcànics. Volcans i terratrèmols son lo que tenen de sobres a tota aquella zona d’Amèrica.
- I després els homes serem més bons?
- No serem res!, lo que vaig entendre es que sortiria una altre especia, com havien sortit els homes de fusta (els arbres) i els de fang, per tot seguit sortir la nostra que s’ha d’acabar pel hivern vinent. En altres estudis i teories, ni ha que diuen que després de l’home, evolucionaran els insectes. En fi, que tot això es una mica de ciència ficció.
- Que faries si sabessis que el món s’acaba?.
- Mira, jo crec que això no esta a l’abast de l’home, per tres motius: de primer, Jesucrist va aclarir a les moltes vegades que li preguntaven quant passaria això, que vetlléssim i no ens en preocupéssim.
-Si home...?
- En segon lloc está lo difícil que resulta la destrucció d’una cosa tant complexa com és la humanitat, amb factors socials (pensem en un conflicte atòmic), ambientals (es parla de l’escalfament del planeta), econòmics (Hi ha persones que moren de gana), i molts d’altres que no sé.
- Però tot això no està pas al nostre abast ...!
- Que no?, mira!: en tercer lloc està la possibilitat de l’efecte carambola, que jo crec com el més segur, per exemple: com a conseqüència de les diferencies socials, els països pobres potencien el seu armament per conquistar als poderosos en una Guerra Atòmica, provocant un doble escalfament, un desequilibri en la terra, més terratrèmols, enverinant l’atmosfera i traient de mare a alguns organismes que ens acabarien de destruir a tots els que encara quedéssim vius. Que noi?, t’agrada la pel·lícula que t’explico?.
- Co(biiiiiip)... tu, estic acollonit, no etgegeres un pel?.
- No gens, ja fa temps que a les pel·lícules i novel·les de ciència ficció ens plantegen temes semblants, ja en els seus inicis, abans de la trama a tractar.
- Encara no m’has contestat que faries si sabessis de segur que el món fineix.
- No ho sé lo que faria, perquè no és una situació gents normal. Si que sé lo que tindria de fer, és seguir confiant amb el Deu Etern, tot suposant que em reconeixerà com a sincer i bona persona, i per tant no em cal tenir por de res, ja que només estem de pas.
- AAlaaa...! no creus més aviat et falta modèstia,?.
- ¡Es el que tinc de pensar i fer!!. Només si tens una idea i ets coherent te’n sortiràs amb tranquil·litat d’esperit. Fixant-hi bé que la tercera opció que t’he marcat, la de la carambola, es evitable si els homes ens posem d’acord, si ajudem al tercer món; si aconseguim que s’acabi la desconfiança mútua, com passa ara, per exemple amb l’anomena’t “terrorisme islàmic”. I considero imprescindible començar tots, no nomes els governants, a pensar amb l’equilibri de la natura cada vegada que engeguem cap activitat. Vull dir que tant contaminen els avions caces, com les xemeneies de la fabrica, els cotxes portats en excés o les cigarretes del que ha de fumar perquè s’avorreix. La persona discriminada a casa nostra, al nostre nivell personal, també entra en aquets plantejaments.
- Ja et tornes a passar de rosca.
- Si he...?, doncs ja m’explicaràs a que es deuen tantes caixes fortes, alarmes, vigilants de totes classes, panys de seguretat de tots els models vistos i per veure, i les despeses que comporten si no es perquè tots tenim por i tots esperem seguretat al preu que sigui.
- Però això no te res a veure amb la fi del món.
- Que no te res a veure?, repassa i analitza cada una de les coses que hem parlat avui i també en veuràs la relació que hi ha. Pensa nomes que aquella gent que es moren de gana, tenen o no dret a fer reclamacions?. Els que els hi cau la muntanya per sobre am foc i lava, no podrien esperar del rics d’aquesta civilització tan científica altres respostes? Doncs no n’hi han! o els que veuen venir com un mar que els engolirà... Ja és per a tots ells la fi del món. A saber com el tindrem tu i jo.
- M’estàs posant de malallet, fins una altre Carles, en la que parlarem de coses més alegres.
- SI home si. ... Parlarem de alegria, de cançons i de xarangues, però pensa que el món, s’acabi o no, és com és, sobretot si entre tots no fem res per millorar-lo.
- Adéu.
- Fins un altre, adéeeu...
CARLES MONT (16-01-2012)
- Suposo que vols dir aquell reportatge que parlava del calendari dels inques, doncs si, ja l’he vist, però mira, això no deixa de ser una curiositat històrica. M’ho dius perquè anunciaven la fidel món?
-Si.
Mira!!, cada any i en algun lloc hi ha algú que assegura saber quant el món s’acaba i com, i ara suposo que deu de tocar als Inques.
- Que no t’ho creus?
- No!, per començar, jo no tinc clar que la gent d’un poble americà que ja havia desaparegut de la terra quant en Colon hi va arribar, no se sap com ni perquè, tingues els elements tècnics que encara avui no hi han, per calcular aquestes coses.
- Es que ho diu la “seva bíblia”.
- No cal confondre les qüestions religioses amb la ciència, la “meva Bíblia” nomes es un tractat que explica l’Amor de Deu als homes i la seva historia religiosa. Per damunt de tot: no es cap llibre científic . En el cas dels Inques, si que ho tenien tot molt lligat, segurament que per l’observació de la natura acabaven marcant els dogmes. Jo d’això no en sé res.
- Que els sacerdots eren els únics savis entre els teus “inques”?.
- Si!, sembla ser que si! ..., com a molts pobles a la no tan llunyana nostra edat mitjana. En l’historia del escrits trobats, amb jeroglífics, s’interpreta que sembla ser que en la seva religió, marca el final de 5 classes d’homes, sempre per donar sortida a civilitzacions més perfectes, el càlcul d’aquest teòric “fet”, donava pel 21 de desembre del 2012, precisament el final de la tardó d’aquest any. Això sembla que, tenint en comte que parlem d’una societat sobretot agrícola i que mirava molt prim en tot lo referit als moviments del sol, les pluges, els vents, varen veure que al hivern tot es moria...
- I com passa aquest fi de món?
- Segons el reportatge de TV3, amb uns grans cataclismes, sobretot volcànics. Volcans i terratrèmols son lo que tenen de sobres a tota aquella zona d’Amèrica.
- I després els homes serem més bons?
- No serem res!, lo que vaig entendre es que sortiria una altre especia, com havien sortit els homes de fusta (els arbres) i els de fang, per tot seguit sortir la nostra que s’ha d’acabar pel hivern vinent. En altres estudis i teories, ni ha que diuen que després de l’home, evolucionaran els insectes. En fi, que tot això es una mica de ciència ficció.
- Que faries si sabessis que el món s’acaba?.
- Mira, jo crec que això no esta a l’abast de l’home, per tres motius: de primer, Jesucrist va aclarir a les moltes vegades que li preguntaven quant passaria això, que vetlléssim i no ens en preocupéssim.
-Si home...?
- En segon lloc está lo difícil que resulta la destrucció d’una cosa tant complexa com és la humanitat, amb factors socials (pensem en un conflicte atòmic), ambientals (es parla de l’escalfament del planeta), econòmics (Hi ha persones que moren de gana), i molts d’altres que no sé.
- Però tot això no està pas al nostre abast ...!
- Que no?, mira!: en tercer lloc està la possibilitat de l’efecte carambola, que jo crec com el més segur, per exemple: com a conseqüència de les diferencies socials, els països pobres potencien el seu armament per conquistar als poderosos en una Guerra Atòmica, provocant un doble escalfament, un desequilibri en la terra, més terratrèmols, enverinant l’atmosfera i traient de mare a alguns organismes que ens acabarien de destruir a tots els que encara quedéssim vius. Que noi?, t’agrada la pel·lícula que t’explico?.
- Co(biiiiiip)... tu, estic acollonit, no etgegeres un pel?.
- No gens, ja fa temps que a les pel·lícules i novel·les de ciència ficció ens plantegen temes semblants, ja en els seus inicis, abans de la trama a tractar.
- Encara no m’has contestat que faries si sabessis de segur que el món fineix.
- No ho sé lo que faria, perquè no és una situació gents normal. Si que sé lo que tindria de fer, és seguir confiant amb el Deu Etern, tot suposant que em reconeixerà com a sincer i bona persona, i per tant no em cal tenir por de res, ja que només estem de pas.
- AAlaaa...! no creus més aviat et falta modèstia,?.
- ¡Es el que tinc de pensar i fer!!. Només si tens una idea i ets coherent te’n sortiràs amb tranquil·litat d’esperit. Fixant-hi bé que la tercera opció que t’he marcat, la de la carambola, es evitable si els homes ens posem d’acord, si ajudem al tercer món; si aconseguim que s’acabi la desconfiança mútua, com passa ara, per exemple amb l’anomena’t “terrorisme islàmic”. I considero imprescindible començar tots, no nomes els governants, a pensar amb l’equilibri de la natura cada vegada que engeguem cap activitat. Vull dir que tant contaminen els avions caces, com les xemeneies de la fabrica, els cotxes portats en excés o les cigarretes del que ha de fumar perquè s’avorreix. La persona discriminada a casa nostra, al nostre nivell personal, també entra en aquets plantejaments.
- Ja et tornes a passar de rosca.
- Si he...?, doncs ja m’explicaràs a que es deuen tantes caixes fortes, alarmes, vigilants de totes classes, panys de seguretat de tots els models vistos i per veure, i les despeses que comporten si no es perquè tots tenim por i tots esperem seguretat al preu que sigui.
- Però això no te res a veure amb la fi del món.
- Que no te res a veure?, repassa i analitza cada una de les coses que hem parlat avui i també en veuràs la relació que hi ha. Pensa nomes que aquella gent que es moren de gana, tenen o no dret a fer reclamacions?. Els que els hi cau la muntanya per sobre am foc i lava, no podrien esperar del rics d’aquesta civilització tan científica altres respostes? Doncs no n’hi han! o els que veuen venir com un mar que els engolirà... Ja és per a tots ells la fi del món. A saber com el tindrem tu i jo.
- M’estàs posant de malallet, fins una altre Carles, en la que parlarem de coses més alegres.
- SI home si. ... Parlarem de alegria, de cançons i de xarangues, però pensa que el món, s’acabi o no, és com és, sobretot si entre tots no fem res per millorar-lo.
- Adéu.
- Fins un altre, adéeeu...
CARLES MONT (16-01-2012)
