No estic content, ¡no!, ¡¡Gens!!, i es que “la cosa” va de la següent manera:
Resulta que jo aquell dia anava per l’acera, quant de sobte, d’un garatge que hi havia a la meva dreta, surt ..., i m’envesteix ..., i me dona un fort espant ...: ¡un cotxe!.
- Es que vostè passava massa arran i no l’he vist.
- ¡Senyora!, jo anava per l’acera, i no es pot sortir d’un garatge tant ràpid.
- Es que es una rampa tan forta – (dons després de veure-la no ho es pas tant).
- Miri, no discutim, jo soc de bona fe i acostumo sempre a anar amb la flor a la ma, suposo que té un segur.
Onze dies després, la meva cadira elèctrica segueix esperant que el perit de la companyia asseguradora es digni venir a mirar-la, deu tenir molta feina, i com que els minusvàlids no en tenim mai ..., i com que parlava d’una flor.....
Mentre tant passen coses molt estranys, aquí en poso unes quantes.
* Hi ha que fan una llei que després no es pot realitzar per manca de diners.
* Hi ha polítics que només conviden a jutges quan no ho tindrien de fer.
* Hi han parlamentaris que sovint son fora de les sessions de l’Hemicicle quant s’hi debaten les coses que ens interessa als ciutadans.
* Els ciutadans anem al carrer si no som a la feina quant es horari laboral.
* Hi ha administradors dels diferents estats que mai se sap com es gasten els diners.
* Hi ha Jutges que van de “farra” en comptes de estar per la feina que els toca.
* Hi ha policies ..., i mossos...., i guàrdia civils...., i jutges..., ¡¡que estan de vaga!!.
* Hi ha assassins amb tots els drets, i em sembla molt bé, menys quant resulta que només estan malalts després de les malifetes de que son acusats.
* Hi ha entitats bancàries amb molts beneficis que necessiten ajudes de l’estat.
* Hi ha parats, amb hipoteques ..., amb família ..., amb depressions ..., sense cap mena de dret a res.
* Hi ha gen que, tot i menjant, tenen massa gana.
* Hi ha gent que estan massa farts, però que en volen més.
* També hi ha una persona que sempre va amb la flor a la mà, que se sent enredada, i que ara està pensant en treure el cactus..., i/o la metralladora ..., i/o la mala llet ..., o/i lo que en vulgueu dir.

UN MON MINUSVALID?

Com que m’agrada l’historia, aquí van unes quantes curiositats:
En Wamba era un rei de l’Espanya visigòtica, que no va morir com a rei ja que un seu parent, que també volia governar, per no matar-lo el va adormi, i després de tallar-li els cabells i la barba al zero, com que l’aspecte del rei ja no semblava el de un home (els homes de aleshores havien de ser molt peluts o no eren ven be homes) el van retirar a un convent pensant-se que havia quedat calb.

En l’Europa de l’edat mitjana, els senyors del castells, posaven al seu servei com a pallassos (bufons) als geperuts o d’aparença grotesca, als qui per si no ho eren prou, se’ls hi feien les operacions corresponents perquè sempre sembles que reien.

El rei Carlemany de França, que alguna cosa va tenir que veure amb l’historia de Girona, no va voler que el primer fill fos el seu hereu de la corona, perquè era...¡geperut!.

I per acabar, quasi tots sabem que a la nostre família real, 2 fills dels 7 que va tenir el Rei Alfonso XIII que son a la vegada oncles del nostre Rei, eren apartats de la línia successora a l’any 1933, Ja que Alfons (Alfonso Pio Cristino Eduardo ) tenia hemofília i el seu germà Jaume (Jaime Leopoldo Isabelino Enrique ) que el seguia, en era sord de naixement (lo que fins fa poc en dèiem “sord-mut”).

I es que el cos humà ha sigut motiu d’atencions a vegades exagerades i fins i tot religioses en algunes cultures de la raça humana, com passava a l’antiga Grècia a on els guanyadors de les olimpíades passaven a ser quasi deus. Avui dia per adobar-ho, jo he sentit últimament en TV i diaris, desgraciades noticies i greus fallades mediques degudes a les operacions i tractaments que tenen que veure en l’estètica.

Però quan el físic no es massa bo i la salut va com pot, i tot i que avui tenim mútues i segurs que t’ajuden a viure, als malalts i minusvalids, lo que ara en diem discapacitats, som els grans oblidats d’aquesta pretesa “raça de guapos” en el que a tots ens cal tenir un cos de cinema. Tots els que no ho som i hem petit o petim el rebuig, la soledat i la depressió, sabem que només ens entenen els qui d’una manera o altre ens coneixen vivint directament lo mateix que nosaltres..

Pensant-ho be jo me pregunto: ¿no creieu que avui la nostra responsabilitat es ensenyar a aquesta humanitat fins ara tant opulenta i rica, que si no ens fem tots una mica mes iguals no anem be?, Aquest món ple de gana, de por, de contaminació i de vuit-centes “malalties” mes, ¿no el veieu una mica minusvalid i discapacitat?

i... ¿ QUI POT ENTENDRE I AJUDAR A UN DISCAPACITAT
MES BE I MILLOR QUE UN ALTRE MINUSVALID.... ?

Estic convençut de que podrem superar en bona mida una part important dels nostres problemes el dia: amb que l’ajuda dels amics ens hi enfrontem de cara, amb sinceritat i valentia. De la mateixa manera, i per que la humanitat trobi la pau i el goig de viure, també s’ha d’encarar als problemes sense pors ni interessos.

I de la mateixa manera que nosaltres amb el nostre esperit de fraternitat, ajudem i compartim amb els nostres companys, també tenim d’ajudar a aquesta societat tant i tant “fotuda”, en la mida de les nostres forces ho permetin i l’ajut de Deu, a que se “rehabiliti” i s’acabi curant, es el talen que Déu en ha donat ...HO TENIM CLAR O NO?.

Sant Narcís de Girona a vint-i-quatre de Maig del 2008 Carles Mont