UNA BARRERA DE MENYS

Era el dia 12 d’octubre del 2007, anant a la Caixa de Catalunya vaig fer una volta de campana, al intentar pujar una rampa que s’havia escapat dels controls normals de l’ajuntament.
Ja feta la visita sanitària i després de que gràcies a Déu no passes res greu, algunes persones varen aconsellar-me de fer uns suggeriments o denuncies, segons com es vulgui entendre.
¡ Ja ha arribar l’hora de las inauguracions !, d’una manera modesta i sense premsa ni autoritats, al mati del dia 16 del present mes d’octubre, vàrem poder fer aquestes fotografies, que voldrien ser la prova d’una feina ben feta.
No cal dir que també podria ser una feina millor, sobretot si l’edifici en qüestió no tingues una estructura tan vital al sota dels escalons de l’entrada, però això ja son figues d’un altre paner.
Mentre tant, els minusvàlids, discapacitats, coixos o com ens ho vulgueu dir, ja tenim una caixa més per anar.
Gràcies a Caixa Catalunya i a tots els que hi han fet quelcom.
CARLES MONT

EL SUSPÈNS DE L’ESTATUT

La mainada sempre enreden, pregunten, molesten i atabalen, però moltes vegades els seus raonaments son d’una lògica indiscutible. Recordem-nos d’aquell rei, que creient-se anar amb el millor vestit del món es passejava pels carrers acompanyat de la seva cort amb roba interior, sense que ningú digues res per no semblar ignorant o foll.
Amb la mainada que deia, la cosa va anar de la següent manera:
- Carles, que diu aquí?
- Que ara tu no saps llegir ?
- Si, mira: Es ...ta ...tut ...de...Ca ...ta ...lu ...nya, ¿qui l’ha fet aquestes lletres?
- Ja venien amb el llibre
- I tan tacat de vermell?
- si
- No ho entenc, jo ho tinc tot mes net i faig una lletra mes maca, ¿eh que si Carles?
- Si nena, però diguem una cosa, ¿eh que pel curs passat, tu ho has aprovat tot?
- ¡¡ Siii!!
- Doncs es quasi segur que a l’Estatut el suspendran.
- No ho entenc.
– Naturalment que no nena, tampoc ho entenia el nen del conte quan va dir- “¡Però si aquest senyor (que era el rei) va pel carrer amb calçotets!”