A la web del Vaticà, llegeixo (amb castellà) les respostes del Papa Benet XVI als periodistes. Quant el senyor Philippe Visseyrias de France 2 li pregunta sobre l’Avortament, entre altres coses li respon: “... el frente de la lucha contra el sida es precisamente la Iglesia católica, con sus movimientos, con sus diversas realidades. Pienso en la Comunidad de San Egidio que hace mucho, visible e invisiblemente, en la lucha contra el sida, en los Camilos, en tantas otras cosas, en todas las religiosas que están al servicio de los enfermos... Diría que no se puede superar este problema del sida sólo con dinero, aunque éste sea necesario; pero si no hay alma, si los africanos no ayudan (comprometiendo la responsabilidad personal), no se puede solucionar este flagelo distribuyendo preservativos; al contrario, aumentan el problema. La solución sólo puede ser doble: la primera, una humanización de la sexualidad, es decir, una renovación espiritual y humana que conlleve una nueva forma de comportarse el uno con el otro; y la segunda, una verdadera amistad también y sobre todo con las personas que sufren; una disponibilidad, aun a costa de sacrificios, con renuncias personales, a estar con los que sufren.”Al Diari de Girona del dia Dilluns, 06 d'abril de 2009, en la secció d’Opinió, la carta firmada per Pere Prat, diu: “¿En nom de qui parla el Papa quan menteix deliberadament negant eficàcia al preservatiu? Suposo que no s’atrevirà a dir que parla en nom de Jesús. També suposo que ...” i acaba dient: “Potser haurem de fer quelcom perquè persones així no tinguin càrrecs tan alts en l’Església? Perquè si mirem cap a un altre costat ens podem trobar, d’aquí a uns anys, que algun jutge agosarat i valent li demani responsabilitats per crims contra la humanitat.”La meva resposta al diari de Girona, del Dilluns 13 d'abril de 2009 i “Amb el més gran dels respectes de què sóc capaç” vaig contestar-li dient que “he sentit tantes vegades aquest argument que em veig en l’obligació d’aclarir:
1.- Si jo fos un jutge, els vertaders crims a la humanitat, jo, els imputaria sobretot: als grans laboratoris farmacèutics, als capitalistes avars del seu poder, als fabricants d’armes, als traficants de la riquesa dels països pobres, sovint pagats amb la ignorància quan no és amb l’esclavatge. Si s’investigués un pèl, sortirien noms i cognoms que mai sento al diaris, ¿per què deu ser?
2.- No sóc científic, no li discutiré (ni tinc cap base) si una goma (del preservatiu) deixa o no passar un virus (el Sida), però, ¿quantes vegades la ciència dóna sentències que després no es compleixen?, per exemple jo, que m’havia de morir als 14 anys i ja quasi en tinc 62.
3.- Si una cosa tinc clara dels homes d’església d’avui és la seva capacitat, normalment per damunt de la dels altres mortals, i crec que ja és l’hora per tots plegats de començar a repartir més esperança entre nosaltres. I si s’acompanya d’algun diner sempre serà millor que no pas la mala llet.
4.- Després, i només després d’arreglar tot això, demanaria comptes a aquella gent que, amb coneixement o sense, diuen el que diuen públicament, i això després de demostra-ho.”
