-Carles, que has fotut aquest temps que
no escrius al blog?.
-Doncs mira noia, una mica de
tot.
-Que
es “tot”?.
-Doncs de
primer: problemes amb l’ordinador per
canvi de programes en els servidors, les moltes hores de gimnàstica que he de
fer per la cama que me vaig trencar, el canvi
de domicili i..., que vols que et digui ?..., resumint-ho: un desànim i
cansament generals afegint-hi una col·laboració molt concreta que mai m’arriba.
-Be,
i la mandra ... i la poca inspiració... A que si Carles?.
-Mira nena, de
mandra en fa molta quant tu ja tens el teus catifers..., i et sens sol..., i
veus com va tot. La poca inspiració n’és
la conseqüència, i tu pots afegir-hi lo
que et sembli que m’és igual i ets lliure, i també em coneixes prou bé.
-Has de tornar d’escriure, ho fas molt be
i m’agrada com escrius, ho llegeixo tot...!
-Gracies noia, es una manera
d’animar-me, sàpigues que mai he deixat d’escriure encara que no ho trobis
publicat. De totes maneres t’has guanyat un cafè.
-L’accepto !!!
-Tingues
compte de que jo no escric ni per guanyar-me la vida ni per fer mèrits,
simplement m’agra-da expressar els meus
sentiments amb l’esperança de que algú en algun lloc li serveixin per aclarir
les idees i fer anar les coses una mica més bé, es una especia de crida a la
foscor, doncs en quant al futur soc força pessimista, deuen ser coses de
l’edat.
-Es
per això que del teu blog se’n diu “EN KARLUS CRIDA”?.
-Si, però mira, fins avui nomes en
tinc constància de que ha servit per estafar, utilitzant el nom meu, a un pobre
mossèn de 80 anys i treure-li 200 € amb una enredada.
-Ostres tu...!, quina barra, i no se sap
qui és?.
- Jo suposo
que ell mateix si que ho sap, com també ho saben els del banc a on es va fer la
transferència, però en no haver-hi violència, els noms no surten del banc per
manca de denuncia, uns i altres pensen que ja és igual, i axis els lladres, (que
no se’n poden dir res més), van vent la viu-viu.
-I
com s’arreglarà això?.
-Jo nomes hi
veig dos camins: Un és la
Justícia Divina que al final dels temps de cada u, li posa
les coses a tó... I l’altre es la vergonya i el penediment del qui ha fet
l’estafa, però avui dia no s’hi pot confia massa. Si no canviem el nostre individualisme i que per
aconseguir “lo meu”, s’hagin de trepitjar els drets a qualsevol, no anem gens
bé. S’han perdut el sentit d’equip, de família, de grup. T’imagines a en Messi
jugant ell tot sol contra tots els oponents del Barça?, seria un equip o un
fart de riure? doncs això es lo que fa ara la humanitat: riure tot plorant.
-
Que esperes que passi?.
- Home ..., seria bo que el
lladre s’hi repenses tornant lo robat amb una disculpa, seria una petita però senzilla
bona manera de començar de fer anar el món una mica més bé.
-Parlant d’anar més bé, que en dius de la
dimissió del Papa Benet XVI?.
-No en tinc cap opinió concreta.
-¡¡
No m’ho crec !!, que tu no hi hagis pensat no s’ho creu ningú.
-Mira, que un
Papa dimiteixi pot ser normal, a l’última vegada que va passar, ja fa molt
temps i si no m’erro, hi va intervenir un
espanyol, el Papa Lluna, que es va refugiar a un castell ...., tocant a
Valencia ..., que no recordo com se’n diu.
-Peníscola.
-¡ Exacte ! ...,
¡¡“prémio” !!. De tota manera la situació
d’ara es completament diferent en tots els sentits a com era a les hores. A més
a més el Papa Francesc I es molt simpàtic i ja s’ha guanyat a la premsa i a
molts feligresos més, suposo que tot anirà bé.
-Ja en parlarem, Carles ..., esta tot
molt perdut.
-Doncs a veure si ho trobem abans
de perdre’ns nosaltres, sobretot el dinar que ja es l’hora.
KARLUS
