UNA ARTISTA DE 7 ANYS

La meva família estava parlant amb la família del meu company, i tots plegats estaven molt distrets, menys jo que escoltava i una nena que amb molt de respecte ens anava mirant a tots.
-Hola..!!, com te dius tu?-
-Jo Aïna, i tu?.
Jo Carles, i, tu quants anys tens?.
-En tinc set.
-Ho, i molt macos que son !, axis tu ja vas al col·legi?.
-Si.
-Escolta, me tindries de dir, que es lo que t'agrada més d'anar a escola i que no sigui el pati?.
-Dibuixar ...! -contesta molt decidida.
-I que ho fa amb molta trassa -Era l'avia, que sempre està en compte i m'ho deia amb molta satisfacció, com es normal.
-Axis en saps molt de dibuixar?.
-Mmm....si.
-I que t'agrada més de dibuixar?, a veure si em surts una gran artista i jo puc presumir de ser amic teu, perquè tu i jo ja som amics?, oi?.
-Si.., i quant torni a veure't, te'n portaré un...!!
-I serà mol maco?.
-Siii !!, ja ho veuràs.-Unes setmanes més tard i entremig un grup de persones que entraven per veure a en Pitu, em surt una nena, i me posa a les mans un dibuix.
-Que es això?
-Mira, uns xais.
-Ho, que macos que son, i tu també ho ets molt. Hi has posat unes flors..., i els xais criden, beee... beee... ,saps que faré? els hi diré que me'l clavin al suro, axis veient-lo pensaré amb tu.
- A...!, "bueno".
-I quan me'n vagi a casa, me'l emportaré per clavar-lo al darrera la porta de la meva habitació. Axis tindre un record d'una dibuixant-te mol maca, moltes gracies i m'agrada molt.