LA JUANA

La Juana era una dona forta, de caràcter emprenedor i disposada a treballar i fer tot el que calia. Tenia un greu problema de visió, però en la seva quasi superada mig ceguesa, prenia tanta atenció del seu entorn, que a estones i després de comentar el que passava pels voltants i també per no emetre cap judici, afirmava:

- Yo me veo mas sin ver que otras persona con la vista buena - Un dia va ensenyar-me un escrit seu pel noi que feia la “mili”, tot aclarint-me: - Aprendi d’escribir yo sola, ¿que te parece Carlos? ¿s’entiende bien?– i vaig trobar-me amb un escrit fet a llapis, amb la lletra irregular i amb totes les paraules enganxades, sense ni punts ni comes i el meu interior un fort interrogant i que m’ha preocupat tota la vida: “¿com ho ha de fer una persona, quasi cega, per aprendre a llegir ella sola?” des de aquell dia vaig sentir per La Juana una admiració molt mes forta de la que ja sentia.

Va venir de Jaén, casada amb en Juan i fugint de la fam d’Andalusia, varen arribar al costat de casa, al meu poble, amb quatre fills i una forta experiència de dolor i misèria, afegides també amb moltes ganes de tirar endavant.

Érem veïns i es feien estimar, bona gen i honrats, las dos famílies crearem mol bona amistat, però especialment La Juana i la meva mare, a qui ella li va fer mes d’una confidència, que hem recordat al llarg dels anys.

El cas és que en una calorosa tarda d’estiu, tot prenen la fresca a l’aombra del carrer i aprofitant la mica de brisa que quasi feia, es trobaven cosint al seu costat la meva mare i dos veïnes més, comentant la novel·la de torn i rient entre puntada i cosida les gràcies i acudits de La Juana. La Pilar, que anava de camí cap a la plaça i s’hi acabava d’afegir, va afirmar amb to respectuós:

-Jo admiro a La Juana, ja que amb tot lo que ha passat i sempre esta tan alegre,- a lo que ella va contestar amb una veu que encara escolto:

Y, ¿ que curpa tie’n los demás de que yo esté emprenyá?.

– És una pregunta que m’agradaria fer-li a més d’una persona i més d’una vegada, sobretot cada cop que trobo o veig algú queixar-se de qualsevol cosa, que contesta malament fent servir el crit a l’altri per desfogar-se del seu mal humor.

CARLES MONT i PUJADAS (enkarluscrida.blogspot.com)