Quant me trobava al “INSTITUTO NACIONAL DE REEDCACION DE INVALIDOS” (que encara conserva el mateix nom) a Madrid, hi tenia un professor de dibuix, Don Manuel. Caminava amb dos crosses i sempre me va semblar molt mes un amic que m’ensenyava dibuix que no pas un mestre simpàtic.
Passats els anys, jo ja retirat hi vaig començar a pensar “¿Que se’n deu haver fet....? i axis ... de cop ...,: un bon dia i per internet, el vaig acabar localitzant. No varen ser bones noticies, la seva esposa m’explicava:
- Ja no coneix a ningú, ni a les seves filles ni a mi, te Alzheimer- Vaig quedar glaçat. Al dir-li lo mol que ho sentia, els bons records que en tenia d’ell i després d’una conversa que mai crec que pugui oblidar, va dir-me:
- El millor homenatge que se’l hi por fer es veure lo que a casa tenim de la seva obra i que hem penjat a internet, la seva adreça es :
www.manuelsantiagomorato.es.
M’agradaria saber que aquesta maleïda malaltia es cura ..., que “Don Manuel” torna a pintar..., i a dir les seves divertides ocurrències ... i a ensenyar als seus alumnes discapacitats que la bellesa es per tothom. Però també m’agradaria que a qui li agradi la pintura, faci una volta per el seu museu virtual.
KARLUS
1 comentari:
Carles
molt bona la pagina que recomanes de don Manuel
Roser
Publica un comentari a l'entrada